Vinya a Osona i al Lluçanès: què indiquen les dades del sector del vi a Catalunya
El sector de la vinya a Catalunya viu un moment de transformació marcat per una producció irregular, preus a l’alça i una forta orientació exportadora. Aquest context també és rellevant per a territoris emergents com Osona i el Lluçanès, on la vinya podria tenir noves oportunitats en el futur.
Segons el recull estadístic del Departament d’Agricultura de la Generalitat, les tendències dels últims anys mostren canvis importants en la producció, els preus i el mercat del vi. Tot plegat pot tenir implicacions també per als viticultors presents i futurs d’Osona i del Lluçanès, comarques amb una superfície vitícola reduïda però amb potencial de desenvolupament.
_________________________________________________________________________________________________________________________________________________________
Menys producció de raïm i vi a Catalunya
En primer lloc, les dades mostren una caiguda significativa de la producció de raïm destinat a transformació.
Entre 2019 i 2024:
-
la superfície de vinya es manté estable al voltant de 54.000 hectàrees
-
però la producció de raïm ha passat de 429.819 tones (2019) a 246.739 tones (2024)
Aquesta reducció també es reflecteix en la producció de vi i most. Concretament, ha caigut fins als 1,69 milions d’hectolitres el 2024, una xifra molt inferior als més de 3,4 milions del 2021.
Entre les causes principals hi trobem:
-
la sequera dels últims anys
-
les condicions climàtiques adverses
-
l’ajust estructural del sector vitivinícola
vinya a Osona i Llucanes agroproductorsosonallucanes.cat
El pes territorial de la vinya a Catalunya
La major part de la producció catalana continua concentrant-se en zones vitivinícoles tradicionals com:
-
Penedès
-
Priorat
-
Terra Alta
-
Conca de Barberà
En canvi, comarques interiors com Osona i el Lluçanès tenen actualment una presència molt menor de vinya, amb superfícies petites repartides entre diversos municipis.
Tot i això, en els últims anys han aparegut nous projectes de viticultura de qualitat en zones emergents, aprofitant factors com el canvi climàtic o la recerca de vins amb identitat territorial.
Els preus del raïm pugen amb força
Una altra dada rellevant és l’augment del preu del raïm.
Entre 2020 i 2024 el preu del raïm per a transformació ha passat de:
-
28,67 €/100 kg (2020)
-
a 76,88 €/100 kg (2024)
Aquest increment també s’ha traslladat al vi.
Per exemple:
-
el vi blanc amb DOP o IGP ha passat de 59 €/100 litres el 2020 a més de 157 € el 2025
-
els vins negres i rosats superen ja els 117 €/100 litres
Aquesta tendència pot representar una oportunitat per a petits viticultors, especialment en projectes amb valor afegit i produccions limitades.
Catalunya, gran exportadora de vi
D’altra banda, el sector vitivinícola català manté una forta orientació internacional. té una presència destacada als mercats internacionals.
👉 Dades sobre el comerç exterior del vi català
Actualment, el valor de les exportacions de vi supera els 600 milions d’euros anuals. Els principals mercats de destinació són:
-
Estats Units
-
Regne Unit
-
Alemanya
-
Bèlgica
-
Japó
Aquesta internacionalització explica per què el sector continua sent estratègic dins l’agroalimentació catalana.
El consum de vi a les llars catalanes
Pel que fa al consum, les dades mostren un comportament irregular però relativament estable.
Els vins amb denominació d’origen continuen tenint una demanda significativa a les llars catalanes, amb pics de consum especialment durant els mesos de tardor i a finals d’any.
Això reforça la importància del valor territorial i de qualitat dels vins.
La vinya a Osona i al Lluçanès: una tradició històrica
Encara que avui la vinya no sigui un dels cultius predominants a Osona i al Lluçanès, històricament havia tingut una presència molt més important.
Entre l’edat mitjana i el segle XIX, la vinya formava part del paisatge agrícola de moltes zones de la Catalunya Central. A Osona, diversos documents històrics i contractes agraris indiquen que la producció de vi era habitual en moltes explotacions pageses.
En general, el vi es produïa principalment per consum local, però també per proveir mercats urbans propers.
La petjada de la vinya en el paisatge
Encara avui és possible trobar indicis d’aquesta tradició vitivinícola en diferents elements del paisatge rural.
Per exemple:
-
topònims relacionats amb la vinya
-
antigues feixes de conreu
-
murs de pedra seca
-
antics cups i cellers rurals
La toponímia també en conserva la memòria. Noms de lloc com Les Vinyes, la Vinyeta, el Camp del Cep o els Cups indiquen que durant segles la producció de vi formava part de l’activitat agrícola habitual del territori.
La crisi de la fil·loxera
A finals del segle XIX, però, el sector vitivinícola català va patir un cop molt dur amb l’arribada de la fil·loxera, una plaga que va devastar gran part de les vinyes europees.
Com a conseqüència, moltes explotacions del centre de Catalunya —incloent-hi Osona i el Lluçanès— van abandonar el cultiu de la vinya i van orientar-se cap a altres activitats agrícoles i ramaderes.
Amb el temps, la viticultura es va concentrar en zones més especialitzades com el Penedès o el Priorat.
Zones amb potencial vitícola futur
Malgrat aquesta desaparició històrica, alguns factors territorials indiquen que Osona i el Lluçanès podrien tenir potencial vitícola en el futur.
Entre els factors més rellevants destaquen:
-
l’altitud (entre 600 i 900 metres al Lluçanès)
-
una forta amplitud tèrmica entre dia i nit
-
la presència de sòls agrícoles diversos
-
un paisatge rural amb explotacions petites
Aquest context podria facilitar nous projectes de microvinya o vins de territori.
Oportunitats per als viticultors d’Osona i del Lluçanès
Tot i que aquestes comarques no són tradicionalment vitivinícoles, les tendències actuals del sector apunten diverses oportunitats.
1. Viticultura emergent
El canvi climàtic pot afavorir noves zones de cultiu en territoris interiors.
2. Projectes de petit volum i alt valor
Microcellers, vins de finca o produccions artesanals poden generar valor afegit.
3. Enoturisme rural
La combinació de paisatge, gastronomia i turisme pot obrir noves vies d’activitat econòmica.
4. Identitat territorial
Els vins de zones emergents poden diferenciar-se pel seu origen i pel vincle amb el territori.
Conclusions
El sector de la vinya a Catalunya afronta un escenari amb menys producció però amb preus més elevats i una demanda internacional consolidada.
En aquest context, territoris com Osona i el Lluçanès podrien veure aparèixer nous projectes vitivinícoles de qualitat, orientats al valor afegit, la singularitat i la connexió amb el territori.
Consulta aquí el 👉 Recull estadístic del sector de la vinya i el vi a Catalunya
👉 Nova eina interactiva per analitzar el comerç exterior del vi
Aquesta notícia ha estat publicada amb el suport de la Xarxa Productes de la Terra de la Diputació de Barcelona:
Consulta altres notícies aquí